Els Moixiganguers d’Igualada tornaren a protagonitzar una gran actuació diumenge passat a Manresa en el marc de l’exhibició que anualment celebren conjuntament amb les colles dels Tirallongues de Manresa i els Castellers d’Esparreguera. Els de la camisa morada, s’anotaren com a castell estrella el segon cinc de set de la temporada, conjuntament amb un quatre de set amb l’agulla i el quatre de set.

 

Després dels espadats de quatre de salutació, els de la camisa morada obrien plaça amb el quatre de set amb l’agulla. La construcció pujà prou ràpida i acompassada i es coronà no sense alguna dificultat en les parts baixes del castell. No obstant, amb la descarregada del quatre, el pilar de cinc emergí elegantment de la construcció, i pogué ésser descarregat davant l’alegria dels presents.

En segona ronda, els igualadins emprengueren el cinc de set. El castell si bé un xic bellugadís, pujà prou ferm i ràpid, i era coronat per la canalla. A la baixada, com  ve essent costum, la construcció s’assentà i pogué ésser descarregada amb prou solvencia, fet que confirma el bon ritme d’assajos que porta la colla aquesta temporada.

En tercera ronda, els Moixiganguers es disposaren a provar un quatre de set, amb la particularitat que en el seu tronc estava format pels pisos que han de conformar els segons, terços i quarts d’un futur quatre de vuit. Per tant, era un castell més pesat del que habitualment proven a plaça. El castell pogué ésser descarregat sense més dificultat aparent que l’increment de pes sobre el que ve essent habitual.

Per cloure l’actuació, els Moixiganguers s’acomiadaren de la plaça amb un espectacular vano de cinc, format per un pilar de cinc carregat i descarregat per sota (el primer de la temporada), acompanyat d’un pilar de quatre a cada costat. Fou una manera molt meritòria de cloure una actuació o un cop més s’assoliren tots els objectius planificats. Ara a la colla igualadina li toca seguir treballant fort, per fer realitat un dels grans somnis d’aquesta temporada, com és el d’aconseguir un castell nou, que permeti fer un salt qualitatiu tècnic important a l’entitat.

Pel que fa a les demés colles presents, els Tirallongues de Manresa completaren un quatre de set de polèmica execució, doncs no està clar que l’anxaneta arribés a col.locar els dos peus, el tres de set i el quatre de sis amb l’agulla, aquests dos darrers després de sengles intents desmuntats. Tancaren plaça amb un bonic pilar de cinc.

Els Castellers d’Esparreguera, per la seva part, completaren el quatre de sis amb l’agulla, el dos o torre de sis i el tres de sis, tot descarregat a la primera. S’acomiadaren de la plaça amb dos pilars de quatre simultanis.