La Diada de la Colla del proppassat diumenge protagonitzada pels Moixiganguers d’Igualada, de ben segur entrarà amb lletres ben grosses dins la història de l’entitat. Els morats aconseguien carregar per primera vegada la torre o dos de set, assolint d’aquesta manera un castell nou dins el seu palmarès, amb la particularitat que ja feia molts anys que es perseguia aquesta fita, i per tant, es pot dir, que finalment, gràcies a l’amor propi i la tenacitat, han vençut una de les seves bèsties negres històriques.

L’exhibició, celebrada a la plaça de Pius XII, comptà també amb la presència dels Castellers de Cornellà i els Xics de Granollers i tingué moments de tots colors, arribant al seu clímax ja cap a les seves acaballes, amb la consecució del dos de set, que cal dir-ho, fou carregat in-extremis, i comprovat quasi amb la foto-finish, doncs les gralles no arribaren a tocar l’aleta, cosa que motivà que bona part dels membres de la colla, en un primer instant, no sabés si la fita havia estat assolida o no.

En primera ronda, els Moixiganguers, seguint amb el programa establert, afrontaven el cinc de set. La construcció tingué una execució quasibé perfecta, molt estable i ràpida, de manera que fou descarregada sense aparents dificultats. Els deures, doncs, estaven fets, de cara al gran repte de la jornada.

En segona ronda, els morats emprenien decididament la torre o dos de set. El bon ritme d’assajos, feia ésser optimista, però el cert és que el primer intent no exhibí gaire el bon nivell assollit en els entrenaments. Tot i això, amb l’acotxador ja col.locat, i quan l’anxaneta estava sobre el dos, la construcció cedí, refredant ostensiblement l’ambient i expectació que regnaven a la plaça.

La junta tècnica, en una decisió lògica, i a l’espera de saber si es podria tornar a afrontar la torre, decidí completar la segona ronda amb el quatre de set amb l’agulla, construcció abastament dominada pels igualadins, i que altre cop fou descarregada amb una solvència admirable.

A la tercera ronda, arribà el moment més especial. Els Moixiganguers, tot i tenir alguna baixa en l’alineació teòrica de la torre, el cert és que saberen sobrepasar-se de manera brillant a aquests contratemps. Amb un segon nou i amb nova acotxadora, el segon intent pujà menys bellugadís que el primer. Semblava que es podria carregar amb certa facilitat, però just quan l’anxaneta coronava, a nivell de quarts l’estructura cedí. La sensació entre els membres de la colla fou de gran expectació, doncs si bé s’havia sentit un responsable tècnic anunciant que estava carregat, el cert és que no s’havia escoltat el toc d’aleta per part dels grallers. Posteriorment, es constatà que la torre havia estat carregada de forma nítida, i que el fet que no s’hagués sentit les gralles fent l’aleta, es devia a un retard deliberat en l’execució de la mateixa, per tal de no posar més nerviós del compte al personal.

Fou així, doncs, i en dos temps, que els Moixiganguers pogueren celebrar una fita llargament esperada, que premia amb un altre gran regal l’excel.lent feina realitzada durant la present temporada. Tot i això, encara queden tres actuacions fins a la fi de la temporada, i per tant, temps suficient per acabar de fer els deures, com seria poder descarregar aquesta construcció.

Per acomiadar-se de la plaça els igualadins descarregaren un pilar de cinc, mentre que posteriorment la canalla protagonitzà el tradicional castell de final de temporada, on tots els més menuts de la colla pujaren al tronc o folre d’un pilar de quatre.

Pel que fa a les altres colles, els Xics de Granollers realitzaren una meritòria actuació tot descarregant el quatre de set amb l’agulla, el cinc de set i el quatre de set, acomiadant-se d’Igualada amb un espadat de cinc. Els Castellers de Cornellà, culminaren el tres de set, el quatre de set i la torre de sis, tancant plaça amb dos pilars de quatre simultanis.