El ple ordinari del mes de juliol de l’Ajuntament d’Igualada ha aprovat per unanimitat la moció de suport a la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat de la UNESCO. D’aquesta manera, la capital de l’Anoia s’incorpora a la llista de municipis que ja s’han adherit a la proposta (entre elles Valls, Tarragona, Cunit, el Vendrell, Vilafranca del Penedès o la Pobla de Claramunt).

 

Tots els grups s’han mostrat esperançats que la proposta feta per la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya acabi aconseguint el seu objectiu i el fet casteller pugui convertir-se en patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, com ho és la Patum de Berga des del 2005. Un dels cinc criteris que valora la UNESCO és el consentiment de la població que conviu amb l'element que es vol inscriure a la llista, per la qual cosa és especialment important el consens entre tots els representats polítics. Tot i això, el procés d’adjudicació és llarg i la darrera paraula la té l'estat espanyol, que és qui presenta les candidatures.

El patrimoni de la humanitat és des del 1972 un pla de protecció dels béns culturals i naturals del món, proposat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO). L’any 2001, l’organització va elaborar la categoria d’Obres Mestres del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat. Se’n han fet, de moment, tres proclamacions, el 2001, el 2003 i el 2005, que han permès catalogar 90 obres d’arreu del món. Entre elles, únicament la Patum i el Misteri d’Elx s’han convertit en patrimoni de la UNESCO a tot l’Estat espanyol, i ara s’hi podrien afegir els castells.

Durant el ple municipal celebrat el dimarts 22 de juliol a Igualada, el portaveu del Partit Popular, Pere Calbó ha llegit la declaració de suport a la candidatura dels castells anunciada també al parlament l’abril del 2008. La declaració, ha estat elaborada per la moixiganguera i diputada a la cambra catalana, Marina Llansana:

Declaració del Parlament de Catalunya de suport a la candidatura dels castells com a patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la Unesco

Els castells s'han convertit en una de les expressions més brillants de la cultura popular i tradicional a Catalunya. Van començar a adquirir protagonisme al segle XVIII, en els balls populars de cercavila de les moixigangues o ball de valencians. La primera documentació que prova l'existència de colles castelleres és del 1805; actualment hi ha una seixantena d'agrupacions o colles en actiu escampades arreu del país, la qual cosa és un bon indicador de la pervivència de la tradició i de la vitalitat del fet casteller.

La tradició de bastir construccions humanes és una realitat viva i dinàmica en l'àmbit territorial que li és propi. Els castells han esdevingut un fenomen singular en l'àmbit mundial, un referent simbòlic de la cultura catalana al món, sòlidament arrelat a la societat, culturalment transcendent i, alhora, un fenomen plàstic d'una gran bellesa que transmet emoció.

Però l'autèntica virtut dels castells -més enllà de l'atractiu i el valor intrínsec que tenen com a construccions humanes-, el que els ha fet perdurar en el temps, és la capacitat d'integració social: permeten que les persones que hi participen (siguin homes o dones, i independentment del seu origen social i geogràfic i de la seva edat) posin el seu esforç individual per sobre de les diferències i de manera desinteressada per a assolir solidàriament un objectiu comú, compartit i col•lectiu.

Aquests valors universals són el veritable patrimoni dels castells, que, oberts com estan a tothom, volen compartir amb la resta de la humanitat.

Per tots aquests motius, el Parlament de Catalunya dóna suport a la candidatura per a la inscripció dels castells a la llista representativa del patrimoni cultural i immaterial de la humanitat, de la Unesco.
El passat mes de febrer una una delegació de la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va presentar al president del Parlament de Catalunya, Ernest Benach, i ara encara queda un intens i llarg procés que ha de permetre la presentació oficial dels castells com a candidatura per convertir-se en patrimoni de la UNESCO.