| Escultor |
|
Re: Moixiesquiada i moixicalçotada |
26/02/2010 05:03
# 3 |
|

|
5:30 de la matinada, la radiodespertador s’engega i resulta que fan l’especial sardanes pels oients fidels del diumenge a aquesta hora. Aixeques la persiana i encara és negre nit, obres la finestra i respires l’aire fresc i humit de la matinada que renova el de l’habitació.
Revises que ho tens tot, guants, buff, anorac, ulleres de Sol, crema, mitjons gruixuts, entrepà, beguda, pantalons d’esquí, pals, botes, esquís.
Ets capaç d’ingerir el iogurt pertinent abans de marxar per retrobar-te amb la resta a l’autocar. Encara fosc, es comencen a dibuixar esquís i planxes d’esnouboart, eines necessàries per practicar la modalitat d’esquí (pels amants de l’esquí amb elegància), o la modalitat de esnou (l’opció fàcil pels que desestimen l’elegància de l’esquí i els agrada seure damunt la neu), les quals es van encabint al portaequipatge mentre tothom va pujant a l’autocar per emprendre el viatge (i poder aprofitar-lo per recuperar una estona més de son...jaaaaaaaaaaaa).
Finalment l’autocar arriba a l’estació, ràpidament baixes i et poses les botes i la resta d’equipament ja que cada segon és crucial per poder arribar a esquiar amb neu nova i... de cop i volta, ho sents... , és genial...
T’estàs desplaçant sense caminar, el flux sanguini s’accelera i tornes a sentir que tens les extremitats que el fred s’havia endut, és genial, sents la neu i l’equilibri amb la pendent, aquesta és l’harmonia que has de mantenir ni massa endavant, ni massa enrera, simplement centrat i recordant la flexió i extensió, la neu ho marca, has de conèixer-la i fer-te-la teva per saber que marca. Si et confies i et penses que la neu sempre és la mateixa, t’equivoques. Tot i que no sempre es pot preveure un canvi de neu, te l’has d’esperar, l’has de preveure, i així, no cauràs.
|